Creixement sostenible?

Generalment el que mou i el que dona la raó son les idees i els conceptes. Encara que en molts contextos els arguments solen ser numèrics per donar fe de la pròpia raó, en canvi per exemple, com quan en un acalorat intercanvi d'opinions entre dos o mes amics sempre acaba amb la conversació el comentari de “...ho han dit en la tele...”. D'aquesta manera amb aquesta introducció el que vull confirmar es que tota raó pot ser qüestionable.

Dita aquesta inspiració momentània que es una perfecta introducció per el que vaig a parlar desde el coneixement autodidacta per Internet. Moltes paraules estan carregades de valor com per exemple evolució, progrés o creixement. Paraules que depenen del lloc on les vulgues introduir, per potenciar-lo, tenen un aspecte molt positiu. En aquesta època de crisi estic cansat d'escoltar una i altra volta en molts mitjans de comunicació que hi ha que consumir mes per produir mes i per créixer i d'aquesta manera poder tindre un progrés a nivell econòmic, l'altre dia vaig llegir una noticia que deia que Pedro Prieto (vicepresident d' (AEREN)) afirmava que per a que tot el mon aconsegueixca les cotes de consum d'EEUU hi ha que elevar en un 500% les despeses energètiques, en quant es una cosa impossible, ja que com tots sabem vivim en un planeta limitat de recursos i que en el consum energètic actual no hi ha esperança de mantindre el nostre sistema productiu ni la societat creixent actual per molts anys més.

El creixement de consum ha modificat fins i tot l'estil de vida d'una família, siguent altament dependents dels bens materials. Una casa actual deu contar com a mínim d'uns electrodomèstics com rentaplats, llavadora, PC, mes d'un televisor... millor dos cotxes que un. Totes estes “necessitats” porten a que els dos pares tinguen que buscar feina i d'aquesta manera abandonar l'educació dels fills i deixar-los aquesta feina bàsica per al televisor o Internet.

I quina es la possible solució al creixement insostenible? Doncs no ho se. Una opció podria ser el creixement sostenible, no? Però buscant sobre el creixement sostenible he topat amb aquesta gràfica que ho explica molt be.

On es pot vore que el creixement sostenible acabarà al final de la partida al mateix lloc que'l creixement insostenible, on una vegada mes estan venent-nos fum. D'una forma mes fàcil seria un cotxe a 100 Km/h cap a un mur de formigó i aplicant el creixement sostenible el que fem es que el cotxe vaja a 60 Km/h però que al final acabarà contra el mur. Al vorer un vídeo d'un professor de la universitat de Madrid (crec), Carlos Taibo m'ha fet pensar amb el concepte del decreixement sostenible on en aquest vídeo conta varies historietes que una d'elles em va cridar l'atenció en la que deia que uns missioners van de missió a un país d'África on es troben una tribu d'indígenes i en el que es donen compte de que utilitzaven unes eines molt primitives per talar els arbres que els feia falta, en la que tardaven uns 3 dies en els que ho consumien en 1 dia, un dels missioners els va oferir unes destrals de les millors d'Europa per a que pogueren produir mes ràpidament. Al cap d'uns anys els missioners tornaren per aquest país i decideixen visitar-los i el primer que els va ocórrer preguntar es que si els havia anat be amb les destrals que els havien facilitat anys enrere i els indígenes molt contets els respongueren:

-“em utilitzat les eines i em ahorrat un dia de feina”

I d'aquesta manera els missioners molt satisfets pels resultats obtinguts els preguntaren que perquè no havien utilitzat eixe dia per a poder talar mes arbres i d'aquesta manera haver pogut tindre mes recursos i els indígenes respongueren molt sorpresos

-“per a que volien talar uns arbres que no els feia falta?”

Un viatge d'Alcoi a Xàtiva entre muntanyes i túnels

La linea de tren que enllaça la ciutat d'Alcoi amb la de Xàtiva es tot un privilegi, per als que agent tingut el gust de poder realitzar aquest viatge de segur que sap per que ho dic.
Es un viatge que ens dona molt de temps a pensar, ja que dura 1h i 10m i el tren a gasoil no va a una velocitat superior de 65 Km/h, realment et deixa gaudir del meravellós paisatge que ens ofereix la vall d'Albaida entre muntanyes i barrancs ocults per a la vista d'un qualsevol.

Una linea de tren de l'any 1903 on Alcoi brillava al País Valencià per la seva situació econòmica, hui per hui es queda molt antiquada però que encara dona servici a mes de 300.000 persones a l'any.

Un trajecte que no sols la seva peculiaritat son barrancs, túnels i muntanyes. Personalment el que mes m'impressiona que després d'una estona viatjant i passar Cocentaina entrem en la vall d'Agres que desde fa un estiu que va haver l'incendi que feia pols aquest paratge i que es poden vore pinades en les que avanç et podies imaginat sota la seva ombra i que ara torna a brotar la herba revelant-se sobre l'humà i demostrant que no som ningú.

Obsolescència programada

Doncs l’altre dia vaig vore un documental sobre l’obsolescència planificada en els productes electrònics i ja que estudíe enginyeria electrònica es un tema que a algú li pot interessar.

Per a la gent que pot ser es pregunta de que tracta això de l’obsolescència programada o planificada, és la planificació de la fi de la vida útil d'un producte o servei de manera que aquest es torne obsolet o inservible al cap d'un període de temps calculat per endavant pel fabricant o empresa de serveis, durant la fase de disseny del producte o servei. Dit açò, jo intentaré centrar-me en els productes electrònics ja que es el tema que jo controle.

Vaja, s’ha estopejat la bateria del mòbil. Vas a una tenda de telefonia i et miren com si fos un marcià. Perquè gastar-te un dineral si per el mateix, o inclòs menys, tens un mòbil nou? Creus que es un raonament lògic. Compres. Benvingut a el cicle.

Reparar, estàs antiquat!!!

Has caigut en la trampa. Tú i tots hem pecat alguna vegada. Les reparaciñons ja no estàn de moda, més que res perque costen més que comprar objectes nous.

Però, alguna vegada hem preguntat com es possible que un aparell nou siga mes barat que una peça ? Tot té un perquè. En aquest cas, els aparells electrònics o qualsevol objecte susceptible de deixar de funcionar, especialment l’electrònica de consum (telefonía mòbil, televisors, reproductors de música i vídeos en miniatura, netbooks, iphone, etc) estàn programats per durar un temps determinat i les peces per separat solen tindre preus elevats precisament perquè es una estrategia per a que compres aparells nous i reemplaces als antics.

D'utilitzar i tirar

L’obsolescència programada es un sistema de producció que es va establir al llarg del segle XX amb el auge de la societat de consum. Els treballadors començaven a ahorrar i tindre capacitat administrativa. Es tenia que remodelar el sistema: ja no servia l’antiga filosofia de fabricar “pantalons que duren per a tota la vida” o “neveres que sempre funcionen” com les neveres alemanyes que de segur en casa d’alguna iaia encara les podrem vore i tenen uns 50 anys. En aquest cas, el consum es molt lent. L’obsolescència programada va intentar crear noves necessitats.

El documental “comprar, tirar, comprar” que es pot vore per exemple en “youtube” ho exemplifica molt be amb la disminucions de la vida útil de les peretes al llarg del passat segle: de 2000 hores a 1500 hores, de 1500h a 1000h… tot per augmentar la freqüència de la compra.

La societat de consum te dues grans objectius.

1. Empitjorar la qualitat dels productes

2. La moda

Cementeris lluny de casa

L’O.P. prioritza els beneficis econòmis sobre cualsevol altra variable que suponga el consum agresiu. Utilitzar i tirar suposa un gran cost ecològic degut al fem electrònic que genera? No importa. Això si, per evitar els mals olors del cementeri tecnològic, millor que es troben llunys, molt lluny de casa. Tan lluny com països que no sabem ni on estan al mapa.

Europa genera actualment 1300 millons de tonelades de fem tecnologic.

Tenim el poder

Aquesta es la filosofia que ens empenta a consumir i tirar, com un acte mecànic, sense control. Se que en plena crisi econòmica no ens trobem en el moment ideal per a decidir, però deuríem aportat mes per renovar i reparar els nostres apareis i pensar dos vegades avanç d’adquirir un nou, encara que ens coste el mateix o siga mes barat.

No parlem de grans gestos, sinó de xicotetes coses que podem canviar en el nostre dia a dia. Nosaltres som els consumidors, nosaltres tenim el poder de moderar la Nostra actitud.

Ara que la primavera sona

Després d’aquestes passades falles que he passat a la capi (Valencia) ja han arriba les paelles de la EPSA un gran acondiciament a la vida universitària d’Alcoi, tot i que enguany s’han tingut que ajornar del 24 al 25 de Març. Personalment aquera preferit que siguera el 24, ja que es el meu aniversari (24 anys) i també fem junts 7 anys Clara i jo.

Més que un blog açò pareix un diari personal a l’abast de tothom, serà qüestió de parlar coses més generals...

VIDEO YOUTUBE

Doncs això una cançó que em recorda molt a aquesta època de l’any i que tots els matins em senta molt be posar-la avanç d’anar a la universitat mentre et fas un cafè amb llet i veus passar els minuts del rellotge del portàtil per apurar-los fins que siga l’hora. Realment un grup que m’encanta.

Sobre la censura

Dins de la meva primera entrada al meu flamant blog crec que veia mes que precís escriure alguna cosa sobre l’actualitat al País Valencià.

El govern autonòmic del PP finalment s'ha sortit amb la seva i TV3 ha hagut de deixar d'emetre al País Valencià. Després de 26 anys d'emissions, finançades amb les aportacions de desenes de milers de valencians i valencianes, la modificació d'una normativa autonòmica per part del govern de Francisco Camps amenaçava d'ofegar Acció Cultural del País Valencià (l'entitat propietària dels repetidors) amb una allau de multes, a raó de 60.000 euros cada quinze dies. A banda d'aquesta amenaça, l'entitat està obligada a pagar abans del 20 de març una multa de 600.000 euros.

La resposta del govern espanyol fou negar-se ni tan sols a debatre-la..

Llibertat d’expressió dins d’una societat democràtica, d’això es tracta tot. Independentment de la tendència política, sense tindre en compte de quin canal i de on provinga pense que tots som responsables d’aquest cop en contra de la democràcia.

http://www.youtube.com/watch?v=9ZTAUYfMB7Y&feature=related

Vídeo que recull les opinions d'alguns dels professionals del món de la comunicació (Joel Joan, Miquel Calçada, Antoni Bassas, Xavier Grasset i Eliseu Climent) que s'han adherit a la campanya d'Acció Cultural del País Valencià contra el tancament de TV3.

Supose que tinc que presentar-me, no?

La veritat que això d’obrir un blog es una cosa que hui en dia tota persona internitzada te càrrec i clar, jo com anava ser menys?

Dins de la meva presentació no se que dir. Bo, que soc estudiat d’Enginyeria Electrònica a la EPSA ( Escola Politècnica Superior d’Alcoi), que encara que passe tota la setmana a Alcoi continue sentint els colors i olors (sobretot ara quasi a Març) de la meva terreta, Manuel!! No se encara perquè m’he decidit a escriure aquest blog i tampoc se el que introduiré, suponc que un poc de tot, coses que em preocupen o en motiven, no?

No espere tampoc que algú ho llisca y molt menys que li aplega inclòs a agradar i respecte a la foto, es la primera que he trobat i crec que mes reflexa el meu ser, jajaja.